¿ Te’n acordas d’ixe cine que ñ’habeba a la entrada de casa Cllavèra?
Allá pels ans sesenta, la ilusió èba que llega-se el domenche p’ana a vèr la película que posaban. Tanto se’n te’n donaba de lo que fè-sen, lo més importante èba pod’hie entrá, e ixa obcuridad y silèncio , a vegadas trencat per las risas o els “ huys “ que gritabas per els sustos o emocións de lo que vedebas en la pantalla, o tamè el envolucra-te con la trama, la fantasía de las imagens y de lo curtet que se te fèba cuan posaba FIN.
Ñ’habeba vegadas que a mitat de la película se’n anaba la imagen, s’ hèba trencau la cinta , bueno …se féba un descanso y la chen aprovechaba p’ana a pixá o fè algún comentario de lo qu’ hèbas visto.
Els fumados s’enceneban un cigarro, pues a la vegada se dixaba fumá y axí se posaba una fumarèra que casi no se vedeba res , hasta els ulls se te posaban royos.. Ixo sí, al atro día, la ròpa encara fèba oló a tabaco. ¡Qué tiempos aquells, còma els recordó!
Escrito presentat en Graus en 2014. El Ferruz.