Categorías
Escritos

La bufera – Paco Mosemportella

Siempre pasan cosas raras
que a yo me agrada explicá,
me va vindre a la memoria
y vay empezá a pensá.
Si tal digo yo no crego
que se tingan que enfadá
als que les va pasá aquello
que yo tos voy a contá.
Yo no tos diré qui eban
el nom no tal diré pas
solo tos diré una cosa
que el teniz que endeviná.
Cuan salliban de la cena
van marcha cara en ta baix
van pasá per un carré
que no se podeba aná.
y cuan van llegá a una pllaza
un poquet mes enta baix
se van trobá con dos guardias
que van di alto paraz.
Els van fe baixá del coche
van empezá a preguntá
que de agon vienen a estas horas
mire venim de cená
som de un llugá mal majo
mas reunim toz els ans
cenam con molta armonia
y hasta ballam uns balls.
El llugá es Azanuy
y molta ilusió mas fá
y toz mos fem mal contentos
de podemos achuntá,
de beure no bebem guaire
perque som chen mal formal
no mes mas explicam cosas
que pasan alli al llugá.
Un guardia va sacá un traste
se van quedá algo espantaz
cuan el guardia-lis
 va di
ara tindrán que bufá.
Toz els que llevaban coche
la bufada van pegá
y el guardia lis va di
pues ya sen poden aná.
Cuan el guardia va di ixo
que tranquilos van quedá
se van posá a dintro el coche
y en ta casa van aná.
y ara bien la endivineta
que teniz que endiviná.
¿Qui eban aquells que els guardias
diuen que els van fe bufá?
Pues el1s viuen a Terrassa
no faltan may a cená
endivina endivineta
¿El sabrez endiviná?